EXPOSICIONS DEL ALUMNAT

BON DIA!!!

Les últimes setmanes a classe hem estat presentant cada grup el seu treball sobre diferents iniciatives i jocs amb l'objectiu de millorar l'expressió oral i escrita del valencià. Com futurs docents ens interessa escoltar i aprendre dels nostres companys i de les seues magnífiques propostes per a treballar a l'aula amb els xiquets/es la llengua catalana.

Personalment, em van agradar tots i cadascun dels treballs exposats pels meus companys, ja que com tots vam destacar per desgracia la nostra experiència a primària (a l'aula de valencià) no havia sigut com l'ha estaven plantejant ara en l'actualitat.

Jo no he viscut mai a l'aula de llengua catalana la realització d'alguna activitat motivant i divertida on l'alumnat aprenga els mecanismes bàsics de la llengua en si i l'ortografia específica de la llengua i a més, puga millorar l'expressió oral.

Així que, com futura docent, estic desitjant posar en pràctica tot el que he aprés en aquestes classes i que entre tots pugan canviar eixes metodologies tradicionals que no donen bons resultats i tractar de motivar a l'alumnat per a que continuen estudiant i sobretot continuen practicant les llengües que té al seu abast. Ja que jo tinc una filosofia que diu el següent: la clau per a aprendre amb èxit diferents llengües és l'esforç i la constància. Ja que no hem d'oblidar que saber diferents llengües t'obri moltes portes en el teu futur tant professional com personal.

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Les característiques que ha de reunir una comunicació educativa eficaç:

1. Postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.
2. Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.
3. Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.
4. Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.

Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta influència dels mitjans de comunicació de masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.

La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa: l'optimització dels aprenentatges. Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge.

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?

. La Veu:

 - Correcta pronunciació
 - Control del to de veu
 - Normalitzar el ritme o canviar-lo per emfatitzar.

. Control Visual: 

- El docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.

. Control de Moviment i Expressió Corporal. 

Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació.

1. Sensibilitat

2. Sentit Comú
3. Creativitat
4. Laxitud
5. Seguretat
6. Moral i Ètica

La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb: saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics oportuns per als objectius didàctics. El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construïsca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context.

ELS MESTRES I LA LLENGUA

Ara passaré a citar alguns fragments formulats per Daniel Cassany i altres, en el llibre "Ensenyar llengua" de l'editorial Graó. 

"Tot mestre és mestre de llengua. La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua. Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema".

"Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la ductilitat, l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar".

"El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià; ha de dominar l’estàndard general. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius. No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera".

"El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cada un de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional".

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES (La comprensió oral)

BON DIA AMICS I AMIGUES!!!!



Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:

Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:

*les habilitats receptives (escoltar i llegir)
*i les habilitats productives (parlar i escriure)

L'altre factor de classificació és el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:

*les habilitats orals (parlar i escoltar)
*i les habilitats escrites (escriure i llegir)

En funció que el missatge codificat utilitze el suport de les ones acústiques amb les lletres impreses o manuscrites.

És important observar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu. És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

El discurs oral com a estil o mode lingüístic sol ser:

-col·loquial, informal. 

-Més subjectiu.

-Redundant i obert.

-Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…

-Lèxic més general i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

- Canal auditiu.

- Percepció successiva dels diversos signes.

- Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeta.

- Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i ágil.

- Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant).

- Utilitza molt els codis no verbals: fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.

- Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.

- El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deïxi, etc

Didàctica de la Comprensió Oral: 

. L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats específiques,aspectes concrets de la comprensió).

. Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com ques’adone dels malentesos i que els corregesca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entés bé, que no sumar el nombre d’errors.

. El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.

. Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat  tinga una raó per escoltar (interés,expectativa),  que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i
avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc).

Avaluació de la comprensió oral

D’una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. De l’altra, també cal  mesurar els progressos de comprensió que fa l’alumnat durant el curs.

DECÀLEG DE L’OIENT PERFECTE

• Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.
• Mirar l’orador
• Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.
• Connectar amb l’onda de l’orador.  Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.
• Descobrir la idea principal.
• Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.
• Valorar el missatge escoltat.
•Valorar la intervenció de l’orador.
• Reaccionar al missatge.
• Parlar quan haja acabat l’orador.

L'EXPRESSIÓ ORAL

QUÈ ÉS L'EXPRESSIÓ ORAL?

En lingüística, l'expressió oral és el conjunt de tècniques que determinen les pautes generals que han de seguir-se per a comunicar-se oralment amb efectivitat, és a dir, és la forma d'expressar sense barreres el que es pensa. També s'anomena expressió oral a una de les habilitats a desenrotllar en l'aprenentatge tant de la llengua materna -de manera inconscient- com d'una llengua estrangera -de manera deliberada, conscient-. L'expressió oral serveix com a instrument per a comunicar sobre processos o objectes externs a ell. S'ha de tindre en compte que l'expressió oral en determinades circumstàncies és més àmplia que la parla, ja que requereix d'elements para-lingüístics per a completar el seu significat final.

Entre els aspectes que han d'observar-se amb molta atenció, estan els següents: 

- Veu: La imatge auditiva té un gran impacte per a l'auditori. A través de la veu es poden transmetre sentiments i actituds. 

- Dicció: El parlant ha de tindre un bon domini de l'idioma. Tal coneixement involucra un adequat domini de la pronunciació de les paraules, la qual és necessària per a la comprensió del missatge. 

- Estructura del missatge: És forçós planejar amb anterioritat el que es va a dir. Un bon orador no pot arribar a improvisar. 

- Fluïdesa: Utilitzar les paraules en forma contínua.

- Volum: Intensitat de veu. 

- Ritme: Harmonia i accentuació.

-Claredat: Expressar-se en forma precisa. 

-Coherència: Expressar-se de manera lògica. 

- Emotivitat: Projectar sentiments acords al tema.

- Vocabulari: Paraules fàcils d'entendre.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.


Escoltem

-amb uns objectius determinats, (obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom)
-amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge)

Si hi ha co-presència física, escoltar permet la retroalimentació o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant. Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen 

altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

A més a més, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Són les estratègies que el receptor d'un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

- Reconèixer: els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules, expressions, combinacions vàlides …)

- Seleccionar: entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

- Interpretar: el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

- Anticipar: durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

- Inferir: informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per
exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.

- Retenir: determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la
memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.

EXPRESSA'T SENSE POR! 

MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.

• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.

• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.

• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.

• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Per què és necessari el Marc?

      El MECR naix, així, de la necessitat d'intensificar l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües en els estats membres per tal d'afavorir la mobilitat de la població, una comunicació internacional més eficaç que respecte les identitats i la diversitat cultural, un millor accés a la informació, una multiplicació dels intercanvis interpersonals i la millora de les relacions laborals i de comprensió mútua. Amb eixa intenció s'entén que l'aprenentatge de llengües s'ha de produir durant tota la vida i a més convé promoure'l al llarg de tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyament d'adults. És per això que ofereix instruments molt complets per a reflexionar sobre què és el llenguatge i què són les llengües, sobre què significa aprendre llengües, sobre les capacitats que són necessàries desenrotllar en l'aprenentatge de llengües i sobre les maneres d'establir els propis plans d'aprenentatge i el seu seguiment. 

       El MECR té la finalitat de promoure i facilitar la cooperació entre les institucions d'ensenyament de diferents països, assentar el reconeixement recíproc de les qualificacions de llengües i ajudar els aprenents, els ensenyants, els dissenyadors de cursos, els organismes certificadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços, a més de contribuir a alimentar el El MECR Portfolio Europeu de les Llengües. Guia general 4 plurilingüisme dins d'un context pluricultural, característica fonamental de la societat europea actual. El Consell d'Europa, a través del MECR, protegix i desenrotlla la rica herència lingüística i cultural d'Europa, com a font de diversitat, i promou el respecte i enteniment mutu entre els ciutadans.

Què és el PEL (Portafoli Europeu de le llengües)

     El PEL està estretament relacionat amb el MECR. Es tracta d'un projecte europeu que inclou documents personals on els usuaris poden enregistrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi. El PEL, propietat de l'usuari individual i no de la institució o organisme que l'atorga, permet anotar els avanços en l'aprenentatge de llengües o marcar-se noves fites, ajuda a reconèixer com i quan s'aprèn, a reflexionar sobre les experiències personals i a valorar els progressos, a participar de forma activa i conscient en els seus aprenentatges, a generar processos d'adquisició o de formació, a orientar la motivació, a augmentar l'autoestima i a potenciar el desenrotllament d'estratègies d'aprenentatge. Encara que en un principi el PEL es dissenyà per a adults i en clara referència a les llengües estrangeres, també s'ha volgut "adaptar" al món escolar, motiu pel qual s'han dissenyat quatre nivells de Portfolio diferents, i també s'han inclòs les llengües maternes i ambientals.

. Components del PEL:

1. Biografia lingüística.

2. Dossier.

3. Passaport de llengües. 

PLA D'ACOLLIDA

BON DIA AMICS!!!!

Hui ens hem fet aquesta pregunta: Què és un pla d'acollida?. A partir d'açò, la mestra va dedicar la
sessió teòrica a explicar el temari correspondent.

El Pla d’Acollida és un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Les orientacions que es donen es refereixen a l’alumnat que prevé d’altres països i/o desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

Però on s'emmarca?

A. En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en què la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.

B. En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on s’incorporaran al currículum referències multiculturals, especialment de les cultures d’origen de l’alumnat. Es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.

C. Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.

D. Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflexen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat.

Pla d'acollida i acompanyament

Aquest pla d'acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos com ara: 

- Una aula d’acollida i acompanyament

- Tutor/a d’acollida

- Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...

- Tutor/a del grup de referència

- Professorat,...

També es poden considerar altres mesures com ara:

- Tutor/a individual (entès aquest/a com una persona del claustre que tutoritza a un sol alumne i la seua família en el procés d’acompanyament)

- i/o alumne “guia o tutor” (alumnes que donen suport afectiu i instrumental als nous companys/es. Han de tenir un cert coneixement i una certa preparació). El centre haurà de motivar l’alumnat i incentivar, d’alguna manera, la seua col·laboració.

- Altres mesures són els mediadors, els recursos de les institucions locals, materials  informatius editats per la Conselleria d’educació, etc.

LA UNIÓ INCREMENTA LA FORÇA!!!!!

PASE

HOLA A TOTHOM!!!

L'altre dia a classe tractarem un nou tema. Parlarem sobre el concepte anomenat PASE. Jo personalment no sabia qui era el significat però ara ho entenc i pense que es molt important conèixer tot el que comporta aquest tema. 

PASE és una mesura de suport temporal per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

Aquest programa compensa, en una primera fase, les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d'educació bilingüe a què quede adscrit. En una segona fase, ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals. 

Els objectius d’aquest programa són:

 →Proporcionar a l’alumnat nouvingut una   competència inicial en la llengua base del programa   d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com   la introducció en l’altra llengua cooficial.

  →Facilitar la incorporació al grup de referència i   reduir el període d’integració escolar d’aquest   alumnat.

 →Dotar l’alumnat de la competència lingüística   social bàsica que permeta la seua interacció en la   comunitat educativa.

 →Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del   currículum, principalment en les instrumentals.

→Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials   bàsiques que afavorisquen la seua integració.

→Reduir el nombre de professors que intervenen   en el procés educatiu per a facilitar una atenció més   personalitzada i el seguiment del procés.

Duració del programa:

El programa PASE tindrà caràcter temporal.   Amb   caràcter general, el programa PASE tindrà   una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i   sis mesos. En cap cas excedirà d’un curs   escolar.

Criteris generals:

Cada alumne o alumna està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. En cap cas tot l’alumnat del programa PASE estarà adscrit a un mateix grup. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.

La intervenció educativa en el programa PASE s’ajustarà als diferents perfils de l’alumnat, segons el seu desconeixement de la llengua base del programa d’educació bilingüe a què està adscrit, escolarització prèvia i competència curricular. La permanència d’una alumna o alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals.

Organització del programa: 

- El currículum específic del programa PASE s’articula en àmbits que permeten una aprenentatge lingüístic significatiu recolzat  en continguts curriculars de diverses àrees. Integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i desenrotllar el pensament. Els àmbits són: lingüístic i social / lingüístic i científic.

- L’alumnat del PASE tindrà, a més, una hora de tutoria especifica a càrrec d’un dels professors que impartisquen els àmbits.

- Els continguts de les àrees curriculars s’abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s’impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d’educació bilingüe del centre. La  segona llengua oficial s’anirà introduint progressivament en funció del progrés i de les característiques de l’alumnat.

-  S’aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l’alumnat encara no està integrat i amb el suport d’altres materials específicament dissenyats per a l’aprenentatge autònom..

- Aquest alumnat s’anirà incorporant a la resta d’àrees o matèries de forma progressiva a mesura que vaja adquirint les competències corresponents a juí del professorat del programa. D’aquesta manera, l’horari d’atenció específica anirà reduint a mesura que s’integra en les àrees del currículum general amb les adaptacions temporals del currículum que siguen necessàries.

- Cada un dels àmbits del programa PASE estarà a càrrec d’un professor o professora, pertanyent a un dels Departaments de les àrees que integren els àmbits. Aquest professorat tindrà destí definitiu en el centre i actuarà de manera coordinada amb el professorat dels grups de referència.

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

BON DIA!!!!!

El tema tractat a classe que va traure un gran debat fou la llengua en relació amb la immigració tan gran actualment.

L’arribada d’alumnat procedent d’altres països s’ha incrementat considerablement durant els darrers anys a la Comunitat Valenciana. Les últimes dades que s’han donat a conèixer del curs 2006/07 ens indiquen que als centres escolars de la nostra Comunitat (tant públics com concertats) hi ha al voltant de 82.000 xiquets i xiquetes estrangers matriculats, dels quals uns 70.000 es troben als centres públics, és a dir, un 86,3% de tot l’alumnat. 

Amb el següent dibuix (gràfic) vull mostrar-vos dades reals del fenomen immigrant. 

La tasca d’adaptació i d’integració dels nouvinguts és un esforç que no han de fer únicament les persones que arriben a un país sinó que requereix de l’esforç de tots; comunitat educativa i societat en general. Els centres escolars han de ser conscients que ells són els elements integradors més importants per a les famílies que acaben d’arribar. Tenint en compte eixe paper fonamental cal dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la major manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat.

Algunes estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l’escola són:

1. Conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes no vol dir només conèixer el nom de les llengües que parlen, sinó també conèixer els seus processos d’aprenentatge d’aquestes llengües i les competències que tenen en cadascuna d’elles.

2. Donar visibilitat a la diversitat lingüística. Aquesta visibilització pot ser d’ordre simbòlic si es tracta de llengües que no s’ensenyen a l’escola, però també ha d’incorporar el coneixement de llengües que tenen els alumnes. Es tracta d’aprofitar un mecanisme que, segons molts estudis, és habitual en els aprenents de llengües, com és el fer servir el que ja se sap en una altra llengua per als nous aprenentatges. Es poden fer, per exemple, propostes didàctiques en les quals els alumnes puguen recórrer a les llengües que coneixen i que el resultat final de la tasca s’haja de presentar en català.

3. Incorporar activitats que desperten l’estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística o que partisquen d’un treball d’intercomprensió entre llengües properes en espais destinats al treball plurilingüe.

4. Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l’ús de la llengua en activitats significatives (projectes de recerca, activitats sobre l’entorn...).

BONA IMATGE QUE MOSTRA LA IGUALTAT I LA INTEGRACIÓ DEIXANT A BANDA EL COLOR O LA LLENGUA DE CADASCUN D'ELLS. 

INMERSIÓ vs SUBMERSIÓ

BON DIA AMICS:

Immersió lingüística, immersió educativa o simplement immersió, és un mètode d'ensenyança d'una segona llengua (L2) utilitzant com a llengua vehicular en l'aula eixa segona llengua dels alumnes (L2). Per mitjà d'este mètode, els alumnes en l'escola estudien qualsevol assignatura, com a matemàtiques, ciències, plàstica en la L2. 

L'objectiu principal d'aquest mètode és fomentar el bilingüisme, en altres paraules, el desenrotllament de la competència comunicativa dels alumnes o el domini de la llengua en el seu L2, a més de la seua primera o llengua materna (L1). Altres objectius implícits del mètode d'aprenentatge estan relacionats amb els alumnes es beneficien dels avantatges cognitius del bilingüisme. Els programes d'immersió varien d'un país o regió ja que els contextos on es desenrotllen són molt diferents degut, per exemple, als conflictes lingüístics, antecedents històrics, la política lingüística o l'opinió pública. Així mateix, els programes d'inmersió educativa escolar tenen diversos formats que es decideixen al dissenyar la seua planificació. Els possibles factors que vertebren els formats dels projectes d'immersió poden ser: el temps de classe dedicat a L2, edat estudiant, assignatures impartides en L2, el programa curricular que imparteixen els professors.

El mètode oposat a la immersió lingüística és la submersió lingüística que recorre a «programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant» i l'objectiu de la qual és «la assimilació d'una hora lluny majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura».

DIFERÈNCIES PRINCIPALS ENTRE AQUESTS DOS CONCEPTES:

Germà Bel ha elaborat el següent quadre:

   INMERSIÓ   

• Mètode: Programa d'ensenyança d'una segona llengua en què alguna de les matèries del currículum, o totes, s'estudia en una llengua que no és la llengua primera de l'estudiant. 
• Objectiu: Que els estudiants seguixen competents en ambdós llengües, és a dir, siguen bilingües.  Per això, els estudiants reben formació específica en la seua llengua primera. 
• Condició per a l'èxit: Fomentar actituds de respecte cap a ambdós llengües.

SUBMERSIÓ

•  Mètode: Programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant. 
• Objectiu: L'assimilació a la llengua majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura.
• Condició per a l'èxit: No precisa el respecte cap a una altra llengua que no siga vehicular, perquè de fet no reconeix una altra llengua de l'estudiant.