L'EXPRESSIÓ ORAL

QUÈ ÉS L'EXPRESSIÓ ORAL?

En lingüística, l'expressió oral és el conjunt de tècniques que determinen les pautes generals que han de seguir-se per a comunicar-se oralment amb efectivitat, és a dir, és la forma d'expressar sense barreres el que es pensa. També s'anomena expressió oral a una de les habilitats a desenrotllar en l'aprenentatge tant de la llengua materna -de manera inconscient- com d'una llengua estrangera -de manera deliberada, conscient-. L'expressió oral serveix com a instrument per a comunicar sobre processos o objectes externs a ell. S'ha de tindre en compte que l'expressió oral en determinades circumstàncies és més àmplia que la parla, ja que requereix d'elements para-lingüístics per a completar el seu significat final.

Entre els aspectes que han d'observar-se amb molta atenció, estan els següents: 

- Veu: La imatge auditiva té un gran impacte per a l'auditori. A través de la veu es poden transmetre sentiments i actituds. 

- Dicció: El parlant ha de tindre un bon domini de l'idioma. Tal coneixement involucra un adequat domini de la pronunciació de les paraules, la qual és necessària per a la comprensió del missatge. 

- Estructura del missatge: És forçós planejar amb anterioritat el que es va a dir. Un bon orador no pot arribar a improvisar. 

- Fluïdesa: Utilitzar les paraules en forma contínua.

- Volum: Intensitat de veu. 

- Ritme: Harmonia i accentuació.

-Claredat: Expressar-se en forma precisa. 

-Coherència: Expressar-se de manera lògica. 

- Emotivitat: Projectar sentiments acords al tema.

- Vocabulari: Paraules fàcils d'entendre.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.


Escoltem

-amb uns objectius determinats, (obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom)
-amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge)

Si hi ha co-presència física, escoltar permet la retroalimentació o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant. Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen 

altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

A més a més, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Són les estratègies que el receptor d'un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

- Reconèixer: els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules, expressions, combinacions vàlides …)

- Seleccionar: entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

- Interpretar: el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

- Anticipar: durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

- Inferir: informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per
exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.

- Retenir: determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la
memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.

EXPRESSA'T SENSE POR!