LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES (La comprensió oral)

BON DIA AMICS I AMIGUES!!!!



Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:

Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:

*les habilitats receptives (escoltar i llegir)
*i les habilitats productives (parlar i escriure)

L'altre factor de classificació és el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:

*les habilitats orals (parlar i escoltar)
*i les habilitats escrites (escriure i llegir)

En funció que el missatge codificat utilitze el suport de les ones acústiques amb les lletres impreses o manuscrites.

És important observar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu. És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

El discurs oral com a estil o mode lingüístic sol ser:

-col·loquial, informal. 

-Més subjectiu.

-Redundant i obert.

-Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…

-Lèxic més general i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

- Canal auditiu.

- Percepció successiva dels diversos signes.

- Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeta.

- Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i ágil.

- Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant).

- Utilitza molt els codis no verbals: fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.

- Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.

- El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deïxi, etc

Didàctica de la Comprensió Oral: 

. L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats específiques,aspectes concrets de la comprensió).

. Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com ques’adone dels malentesos i que els corregesca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entés bé, que no sumar el nombre d’errors.

. El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.

. Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat  tinga una raó per escoltar (interés,expectativa),  que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i
avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc).

Avaluació de la comprensió oral

D’una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. De l’altra, també cal  mesurar els progressos de comprensió que fa l’alumnat durant el curs.

DECÀLEG DE L’OIENT PERFECTE

• Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.
• Mirar l’orador
• Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.
• Connectar amb l’onda de l’orador.  Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.
• Descobrir la idea principal.
• Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.
• Valorar el missatge escoltat.
•Valorar la intervenció de l’orador.
• Reaccionar al missatge.
• Parlar quan haja acabat l’orador.