OPINIÓ PERSONAL

IMPORTÀNCIA D'APRENDRE UNA SEGONA LLENGUA 

A l'estudiar les capacitats cognitives de xiquets que han crescut en ambients bilingües, els neurocientífics han notat que els xics bilingües destaquen per tindre més capacitat d'atenció i comprensió; comparació amb els seus parixes que només parlen una llengua, tenen millors notes, es distrauen menys, reaccionen millor quan reben retroalimentació, prenen decisions amb més facilitat, saben establir prioritats, planejar, analitzar, guardar i manejar informació complexa. Els investigadors criden a estes activitats cerebrals "funcions executives", són les últimes que es desenrotllen en la infància, denoten el nivell de maduresa cerebral i s'enforteixen amb el pas dels anys.

Un cervell bilingüe desenrotlla la capacitat d'avaluar l'eficàcia de dos idiomes depenent de la situació. Per exemple, un xic la llengua materna del qual és diferent de la que es parla en el país on viu, disposa d'ambdós sistemes lingüístics, actius tot el temps. L'interessant és que el seu cervell desenrotlla la capacitat d'habilitar un i inhibir un altre depenent de la situació. I encara que pareix una funció inconscient o automàtica (tal vegada per la rapidesa amb què s'executa) , en realitat és un camí neuronal aprés i optimitzat que implica un cúmul d'operacions cerebrals: enfocar-se en els estímuls, analitzar-los, comprendre no sols el significat de les paraules sinó també els patrons i les seqüències de les frases, els matisos, la pronunciació i la intenció del contingut. Els investigadors han notat que totes estes funcions ocorren de manera simultània, coordinada i congruent entre ambdós sistemes lingüístics (per exemple: quan s'enriqueix el vocabulari d'una llengua, també s'enriqueix el de l'altra), la qual cosa permet a un xic ser més precís en el sentit que atorga a les seues paraules i decisions.

En ple segle XXI encara hi ha països que privilegien l'ús de la "llengua oficial", mestres i companys de classe que miren per davall del muscle a qui no ho parla amb fluïdesa. Açò no sols afecta l'exercici escolar d'un xiquet sinó que produïx estralls en la seua identitat i la seua autoestima, sobretot quan es tracta de famílies migrants o biculturales. D'altra banda, alguns pares migrants, pensant a ajudar els seus fills a integrar-se millor al nou país, deixen de parlar la seua llengua materna i adopten a casa la llengua dominant, sense saber que açò implica una pèrdua d'habilitats. No obstant això, les investigacions han mostrat que una vegada que els xics comencen a assimilar ambdós sistemes lingüístics, no sols s'integren millor sinó que se senten més segurs i inclús destaquen en els estudis.

Els estudis sobre la neuroplasticidad (la flexibilitat cerebral que permet construir noves rutes de pensament i generar noves habilitats cognitives) ha deixat arrere la idea que el cervell d'un xiquet "se confunde" quan parla dos idiomes en dos contextos distints. Hui se sap que el cervell té un millor exercici en proves cognitives, està habilitat per a aprendre més llengües i desenrotllar capacitats d'anàlisi, deducció, traducció, persistència i inclús resiliència. Igual que un múscul s'enforteix amb l'exercici, un ambient bilingüe permet a un xiquet optimitzar i accelerar les funcions executives del cervell. Açò ocorre perquè les neurones funcionen en xarxes; els impulsos elèctrics que activen una àrea del cervell viatgen de manera que s'estableixen noves rutes de pensament i enforteixen aquelles que brinden més possibilitats de connexió amb la comunitat i, per tant, de sobrevivència.

Encara que la majoria dels estudis s'han fet en famílies bilingües, els avantatges d'un segon idioma també poden desenrotllar-se si es practica constantment i s'integra a la vida quotidiana. Conviure amb iaios, familiars o amics que parlen en una altra llengua, prendre classes d'idiomes des de xicotets, incloure cançons, pel·lícules, obres d'art en altres llengües a les activitats diarias... Actualment hi ha un món d'opcions. Potser el més important és véncer els prejuís respecte d'això. Si els pares no parlen una segona llengua, poden aprendre junt amb els seus fills i practicar; açò obri un altre canal de comunicació i convivència significativa per a tots.



Vos deixe aquest vídeo per a que podau gaudir i escoltar el testimoni d'un home especialitat en aquest tema d'aprenentatges de segones llengües.  FINS LA PRÒXIMA!!!

 VERGONYA D'AUTORITATS VALENCIANES!

Rita Barberá, alcaldesa de Valencia, vive en el ojo del huracán desde hace semanas. A su polémica intervención en la Crida, pregón que da inicio a las fiestas de fallas cada año, donde dejó patente su desconocimiento del valenciano --una de las dos lenguas oficiales en la Comunidad Valenciana-- se añade ahora una refriega gestual con los miembros de la Intifalla, un movimiento espontáneo de protesta surgido ante los casos de corrupción protagonizados por el PP. Este colectivo protesta desde hace años en cada mascletà (espectáculo pirotécnico que se dispara cada mediodía del 1 al 19 de marzo al que acuden miles de personas) bajo el balcón del Ayuntamiento de la ciudad. Su composición varía según el día pero uno de los colectivos fieles y activos en la Intifalla es el de extrabajadores de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), el canal autonómico que la Generalitat cerró hace algo más de un año.

La Intifalla, que va començar el seu calendari de protestes diumenge passat 1 de març amb el lema Contra la corrupció i els seus sistema podrit. Rita dimissió! , va dedicar la de dimarts passat a l'accident del metre de 2006, en el que van morir 43 persones i altres 47 van resultar ferides. Quan els participants van començar a corejar crits de ¡Fuera, fora! dirigint-se al balcó on estava Barberá, les falleres i els invitats d'eixe dia, l'alcaldessa els va correspondre amb una tanda de carasses que va rematar amb un gest de burla.

Barberá va respondre a les crítiques amb gestos que indicaven que ella seguia allí [se entén que com a alcaldessa electa] i els va fer més d'una vegada per a al final acabar mofant-se recolzant el seu polze en el nas i articulant la resta dels dits de la mà. A peu de carrer, els participants en la protesta exhibien paperetes roges recordant a les víctimes. En el mateix balcó hi havia eixe mateix dia tres membres de l'Associació de Víctimes del Metre 3 de Julio (AVM3J) , que van haver de llevar-se la camiseta negra reivindicativa on porten estampats 43 muertos+47 heridos=0 responsables a instàncies de la policia local.

 La productora Barret Films, que ha firmat una sèrie de vídeos amb testimonis sobre l'accident de metre, que es va saldar sense que cap responsable polític valencià dimitira, ha col·locat este dimecres un vídeo íntegre de la baralla en les xarxes socials.