MARC COMÚ EUROPEU DE REFERÈNCIA PER A LES LLENGÜES

Què és el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües?

El Marc europeu comú de referència per a les llengües és una guia per a l'ensenyament i aprenentatge de les llengües del Consell d'Europa. Inclou una escala per comparar el nivell de competència entre diferents idiomes, assegurant l'equivalència entre els diferents títols oficials impartits per universitats i acadèmies i afavorint la mobilitat dels ciutadans mitjançant un portafoli lingüístic que resumeix el domini de cada idioma. El Consell d'Europa recomana des del 2001 el seu ús als països membres.

El marc estructura la competència en sis nivells. En cadascun d'ells es tenen en compte les quatre destreses bàsiques: llegir, escoltar, parlar i escriure així com uns mínims coneixements culturals lligats a cada llengua i l'augment progressiu de la fluïdesa i del lèxic per part de l'aprenent. La descripció del que pot fer un parlant en un determinat nivell és orientativa.

• Nivell A1 (nivell inicial): pot comunicar-se a nivell elemental per satisfer les seves necessitats amb fórmules fixes; pot mantenir una conversa senzilla sobre temes personals si l'interlocutor l'ajuda.

• Nivell A2 (nivell bàsic): pot entendre i expressar idees sobre els temes més propers i comunicar-se en un viatge per satisfer les seves necessitats.

• Nivell B1 (nivell llindar): pot desenvolupar-se amb èxit en la majoria de situacions quotidianes i descriure experiències i desitjos, així com expressar la seva opinió sobre qüestions properes.

• Nivell B2 (nivell avançat): pot entendre la majoria de textos i mantenir converses amb fluïdesa sense esforços per part de l'interlocutor.

• Nivell C1 (nivell funcional): pot tenir èxit en gairebé tots els intercanvis comunicatius, entén el doble sentit i el rerefons cultural de l'idioma, pot treballar en la llengua estrangera.

• Nivell C2 (nivell de domini): la seva correcció és semblant a la d'un nadiu mitjà.

Per què és necessari el Marc?

      El MECR naix, així, de la necessitat d'intensificar l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües en els estats membres per tal d'afavorir la mobilitat de la població, una comunicació internacional més eficaç que respecte les identitats i la diversitat cultural, un millor accés a la informació, una multiplicació dels intercanvis interpersonals i la millora de les relacions laborals i de comprensió mútua. Amb eixa intenció s'entén que l'aprenentatge de llengües s'ha de produir durant tota la vida i a més convé promoure'l al llarg de tot el sistema educatiu, des de l'Educació Infantil fins a l'ensenyament d'adults. És per això que ofereix instruments molt complets per a reflexionar sobre què és el llenguatge i què són les llengües, sobre què significa aprendre llengües, sobre les capacitats que són necessàries desenrotllar en l'aprenentatge de llengües i sobre les maneres d'establir els propis plans d'aprenentatge i el seu seguiment. 

       El MECR té la finalitat de promoure i facilitar la cooperació entre les institucions d'ensenyament de diferents països, assentar el reconeixement recíproc de les qualificacions de llengües i ajudar els aprenents, els ensenyants, els dissenyadors de cursos, els organismes certificadors i les administracions educatives a situar i coordinar els seus esforços, a més de contribuir a alimentar el El MECR Portfolio Europeu de les Llengües. Guia general 4 plurilingüisme dins d'un context pluricultural, característica fonamental de la societat europea actual. El Consell d'Europa, a través del MECR, protegix i desenrotlla la rica herència lingüística i cultural d'Europa, com a font de diversitat, i promou el respecte i enteniment mutu entre els ciutadans.

Què és el PEL (Portafoli Europeu de le llengües)

     El PEL està estretament relacionat amb el MECR. Es tracta d'un projecte europeu que inclou documents personals on els usuaris poden enregistrar les seues experiències d'aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi. El PEL, propietat de l'usuari individual i no de la institució o organisme que l'atorga, permet anotar els avanços en l'aprenentatge de llengües o marcar-se noves fites, ajuda a reconèixer com i quan s'aprèn, a reflexionar sobre les experiències personals i a valorar els progressos, a participar de forma activa i conscient en els seus aprenentatges, a generar processos d'adquisició o de formació, a orientar la motivació, a augmentar l'autoestima i a potenciar el desenrotllament d'estratègies d'aprenentatge. Encara que en un principi el PEL es dissenyà per a adults i en clara referència a les llengües estrangeres, també s'ha volgut "adaptar" al món escolar, motiu pel qual s'han dissenyat quatre nivells de Portfolio diferents, i també s'han inclòs les llengües maternes i ambientals.

. Components del PEL:

1. Biografia lingüística.

2. Dossier.

3. Passaport de llengües. 

PLA D'ACOLLIDA

BON DIA AMICS!!!!

Hui ens hem fet aquesta pregunta: Què és un pla d'acollida?. A partir d'açò, la mestra va dedicar la
sessió teòrica a explicar el temari correspondent.

El Pla d’Acollida és un protocol d’actuacions l’objectiu del qual és facilitar l’adaptació del nou alumnat al centre escolar. Les orientacions que es donen es refereixen a l’alumnat que prevé d’altres països i/o desconeixen les llengües oficials de la Comunitat Valenciana i han de dur un procés d’adaptació escolar i aprenentatge de la llengua. El Pla d’Acollida ha d’aplicar-se en totes les etapes educatives, incloses les no obligatòries.

Però on s'emmarca?

A. En el Projecte Educatiu de Centre (PEC), en què la comunitat educativa defineix els compromisos, tant de caràcter lingüístic i curricular, com de caràcter social i actitudinal, relacionats amb la interculturalitat i la presència al centre d’alumnat amb cultures diferents.

B. En el Projecte Curricular de Centre (PCC) on s’incorporaran al currículum referències multiculturals, especialment de les cultures d’origen de l’alumnat. Es repleguen les estratègies prioritàries per a atendre les necessitats lingüístiques i curriculars de l’alumnat estranger que accedeix al centre. S’acorda el model bàsic del pla individual d’intervenció educativa.

C. Al Projecte Lingüístic (PL) del centre on es revisen els plantejaments per a donar cabuda a les modificacions derivades de l’arribada d’aquest alumnat i facilitar el seu procés d’aprenentatge i d’integració.

D. Al Pla d’Acció Tutorial en Educació Secundària on es reflexen les actuacions específiques que es duran a terme en la classe per afavorir la integració de tot l’alumnat i la seua relació amb el professorat.

Pla d'acollida i acompanyament

Aquest pla d'acollida i acompanyament ha de tindre una sèrie de recursos com ara: 

- Una aula d’acollida i acompanyament

- Tutor/a d’acollida

- Psicopedagog, professorat de pedagogia terapèutica, educador...

- Tutor/a del grup de referència

- Professorat,...

També es poden considerar altres mesures com ara:

- Tutor/a individual (entès aquest/a com una persona del claustre que tutoritza a un sol alumne i la seua família en el procés d’acompanyament)

- i/o alumne “guia o tutor” (alumnes que donen suport afectiu i instrumental als nous companys/es. Han de tenir un cert coneixement i una certa preparació). El centre haurà de motivar l’alumnat i incentivar, d’alguna manera, la seua col·laboració.

- Altres mesures són els mediadors, els recursos de les institucions locals, materials  informatius editats per la Conselleria d’educació, etc.

LA UNIÓ INCREMENTA LA FORÇA!!!!!

PASE

HOLA A TOTHOM!!!

L'altre dia a classe tractarem un nou tema. Parlarem sobre el concepte anomenat PASE. Jo personalment no sabia qui era el significat però ara ho entenc i pense que es molt important conèixer tot el que comporta aquest tema. 

PASE és una mesura de suport temporal per a l’acollida i integració de l’alumnat estranger de nova incorporació al sistema educatiu a la Comunitat Valenciana, amb la finalitat de facilitar-li la superació dels problemes inicials que dificulten la seua ràpida integració escolar en el centre.

Aquest programa compensa, en una primera fase, les necessitats lingüístiques de l’alumnat que desconeix la llengua base del programa d'educació bilingüe a què quede adscrit. En una segona fase, ofereix un suport dirigit a compensar les necessitats d’aprenentatge en certes àrees o matèries del currículum, principalment en les instrumentals. 

Els objectius d’aquest programa són:

 →Proporcionar a l’alumnat nouvingut una   competència inicial en la llengua base del programa   d’educació bilingüe a què ha sigut adscrit, així com   la introducció en l’altra llengua cooficial.

  →Facilitar la incorporació al grup de referència i   reduir el període d’integració escolar d’aquest   alumnat.

 →Dotar l’alumnat de la competència lingüística   social bàsica que permeta la seua interacció en la   comunitat educativa.

 →Compensar les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat estranger en les àrees o matèries del   currículum, principalment en les instrumentals.

→Desenvolupar hàbits escolars i habilitats socials   bàsiques que afavorisquen la seua integració.

→Reduir el nombre de professors que intervenen   en el procés educatiu per a facilitar una atenció més   personalitzada i el seguiment del procés.

Duració del programa:

El programa PASE tindrà caràcter temporal.   Amb   caràcter general, el programa PASE tindrà   una duració per a l’alumne o l’alumna d’entre tres i   sis mesos. En cap cas excedirà d’un curs   escolar.

Criteris generals:

Cada alumne o alumna està adscrit a un dels programes de referència que li corresponga per edat. En cap cas tot l’alumnat del programa PASE estarà adscrit a un mateix grup. Els grups de referència coordinaran els seus horaris amb el programa PASE.

La intervenció educativa en el programa PASE s’ajustarà als diferents perfils de l’alumnat, segons el seu desconeixement de la llengua base del programa d’educació bilingüe a què està adscrit, escolarització prèvia i competència curricular. La permanència d’una alumna o alumne en el programa PASE serà com a màxim de quatre hores diàries i no superarà les vint hores setmanals.

Organització del programa: 

- El currículum específic del programa PASE s’articula en àmbits que permeten una aprenentatge lingüístic significatiu recolzat  en continguts curriculars de diverses àrees. Integrar llengua i coneixements és la forma més eficaç d’aprendre llengua i desenrotllar el pensament. Els àmbits són: lingüístic i social / lingüístic i científic.

- L’alumnat del PASE tindrà, a més, una hora de tutoria especifica a càrrec d’un dels professors que impartisquen els àmbits.

- Els continguts de les àrees curriculars s’abordaran de forma globalitzada en els àmbits corresponents i s’impartiran prioritàriament en la llengua base del programa d’educació bilingüe del centre. La  segona llengua oficial s’anirà introduint progressivament en funció del progrés i de les característiques de l’alumnat.

-  S’aprendrà llengua adaptant el material didàctic general de les àrees de coneixement en què l’alumnat encara no està integrat i amb el suport d’altres materials específicament dissenyats per a l’aprenentatge autònom..

- Aquest alumnat s’anirà incorporant a la resta d’àrees o matèries de forma progressiva a mesura que vaja adquirint les competències corresponents a juí del professorat del programa. D’aquesta manera, l’horari d’atenció específica anirà reduint a mesura que s’integra en les àrees del currículum general amb les adaptacions temporals del currículum que siguen necessàries.

- Cada un dels àmbits del programa PASE estarà a càrrec d’un professor o professora, pertanyent a un dels Departaments de les àrees que integren els àmbits. Aquest professorat tindrà destí definitiu en el centre i actuarà de manera coordinada amb el professorat dels grups de referència.

LLENGUA I IMMIGRACIÓ

BON DIA!!!!!

El tema tractat a classe que va traure un gran debat fou la llengua en relació amb la immigració tan gran actualment.

L’arribada d’alumnat procedent d’altres països s’ha incrementat considerablement durant els darrers anys a la Comunitat Valenciana. Les últimes dades que s’han donat a conèixer del curs 2006/07 ens indiquen que als centres escolars de la nostra Comunitat (tant públics com concertats) hi ha al voltant de 82.000 xiquets i xiquetes estrangers matriculats, dels quals uns 70.000 es troben als centres públics, és a dir, un 86,3% de tot l’alumnat. 

Amb el següent dibuix (gràfic) vull mostrar-vos dades reals del fenomen immigrant. 

La tasca d’adaptació i d’integració dels nouvinguts és un esforç que no han de fer únicament les persones que arriben a un país sinó que requereix de l’esforç de tots; comunitat educativa i societat en general. Els centres escolars han de ser conscients que ells són els elements integradors més importants per a les famílies que acaben d’arribar. Tenint en compte eixe paper fonamental cal dissenyar i implementar mesures que ajuden a facilitar, de la major manera possible, l’adaptació a la nova realitat per part de tota la comunitat.

Algunes estratègies per al tractament de la diversitat lingüística a l’escola són:

1. Conèixer la diversitat lingüística dels nostres alumnes no vol dir només conèixer el nom de les llengües que parlen, sinó també conèixer els seus processos d’aprenentatge d’aquestes llengües i les competències que tenen en cadascuna d’elles.

2. Donar visibilitat a la diversitat lingüística. Aquesta visibilització pot ser d’ordre simbòlic si es tracta de llengües que no s’ensenyen a l’escola, però també ha d’incorporar el coneixement de llengües que tenen els alumnes. Es tracta d’aprofitar un mecanisme que, segons molts estudis, és habitual en els aprenents de llengües, com és el fer servir el que ja se sap en una altra llengua per als nous aprenentatges. Es poden fer, per exemple, propostes didàctiques en les quals els alumnes puguen recórrer a les llengües que coneixen i que el resultat final de la tasca s’haja de presentar en català.

3. Incorporar activitats que desperten l’estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística o que partisquen d’un treball d’intercomprensió entre llengües properes en espais destinats al treball plurilingüe.

4. Propiciar la participació del professorat de les matèries no lingüístiques en projectes compartits que tinguen com a base l’ús de la llengua en activitats significatives (projectes de recerca, activitats sobre l’entorn...).

BONA IMATGE QUE MOSTRA LA IGUALTAT I LA INTEGRACIÓ DEIXANT A BANDA EL COLOR O LA LLENGUA DE CADASCUN D'ELLS. 

INMERSIÓ vs SUBMERSIÓ

BON DIA AMICS:

Immersió lingüística, immersió educativa o simplement immersió, és un mètode d'ensenyança d'una segona llengua (L2) utilitzant com a llengua vehicular en l'aula eixa segona llengua dels alumnes (L2). Per mitjà d'este mètode, els alumnes en l'escola estudien qualsevol assignatura, com a matemàtiques, ciències, plàstica en la L2. 

L'objectiu principal d'aquest mètode és fomentar el bilingüisme, en altres paraules, el desenrotllament de la competència comunicativa dels alumnes o el domini de la llengua en el seu L2, a més de la seua primera o llengua materna (L1). Altres objectius implícits del mètode d'aprenentatge estan relacionats amb els alumnes es beneficien dels avantatges cognitius del bilingüisme. Els programes d'immersió varien d'un país o regió ja que els contextos on es desenrotllen són molt diferents degut, per exemple, als conflictes lingüístics, antecedents històrics, la política lingüística o l'opinió pública. Així mateix, els programes d'inmersió educativa escolar tenen diversos formats que es decideixen al dissenyar la seua planificació. Els possibles factors que vertebren els formats dels projectes d'immersió poden ser: el temps de classe dedicat a L2, edat estudiant, assignatures impartides en L2, el programa curricular que imparteixen els professors.

El mètode oposat a la immersió lingüística és la submersió lingüística que recorre a «programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant, sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant» i l'objectiu de la qual és «la assimilació d'una hora lluny majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura».

DIFERÈNCIES PRINCIPALS ENTRE AQUESTS DOS CONCEPTES:

Germà Bel ha elaborat el següent quadre:

   INMERSIÓ   

• Mètode: Programa d'ensenyança d'una segona llengua en què alguna de les matèries del currículum, o totes, s'estudia en una llengua que no és la llengua primera de l'estudiant. 
• Objectiu: Que els estudiants seguixen competents en ambdós llengües, és a dir, siguen bilingües.  Per això, els estudiants reben formació específica en la seua llengua primera. 
• Condició per a l'èxit: Fomentar actituds de respecte cap a ambdós llengües.

SUBMERSIÓ

•  Mètode: Programes vehiculats a través de la llengua i cultura dominant sense presència alguna de la primera llengua de l'estudiant. 
• Objectiu: L'assimilació a la llengua majoritària, i la pèrdua de la pròpia llengua i cultura.
• Condició per a l'èxit: No precisa el respecte cap a una altra llengua que no siga vehicular, perquè de fet no reconeix una altra llengua de l'estudiant.

Models d'educació bilingüe

Bon dia!!!!

Açí teniu de forma esquemàtica els diferents models d'educació bilingüe que hem estudiat a classe:

MODEL COMPENSATORI:

- OBJECTIU: Que la llengua amb més presència social esdevinga, com més prompte millor, l’única llengua vehicular de l’ensenyament i que quede finalment, la llengua minoritària, com a simple matèria d’estudi o que desaparega totalment.

- DESTINATARIS: Només els parlants de la llengua minoritària.

MODEL DE MANTENIMENT: 

- OBJECTIU: Que la llengua minoritària siga estudiada com a matèria utilitzada com a llengua vehicular de l’ensenyament només per a l’alumnat que la té com a llengua materna, però no pels usuaris de la llengua majoritària.

- DESTINATARIS: Només els parlants de la llengua minoritària.

MODEL D'ENRIQUIMENT: 

- OBJECTIU: Que les dues llengües en contacte siguen estudiades com a matèria i utilitzades com a llengües vehiculars de l’ensenyament pels dos collectius de parlants: els de la llengua minoritària i els de la llengua més present socialment.

- DESTINATARIS: Dissenyat per a tota la comunitat i no només per als parlants de la llengua minoritària.

MODEL DE RECUPERACIÓ PLENA:

- OBJECTIU: invertir la situació de la llengua minoritària.

- DESTINATARIS: parlants de les dos comunitats lingüístiques. 

Si voleu més informació sobre aquest tema, us deixe un enllaç d'un document on explica tot açò amb més profunditat. Espere que vos agrade.

  

ADÉU!!!!