EXPOSICIONS DEL ALUMNAT

BON DIA!!!

Les últimes setmanes a classe hem estat presentant cada grup el seu treball sobre diferents iniciatives i jocs amb l'objectiu de millorar l'expressió oral i escrita del valencià. Com futurs docents ens interessa escoltar i aprendre dels nostres companys i de les seues magnífiques propostes per a treballar a l'aula amb els xiquets/es la llengua catalana.

Personalment, em van agradar tots i cadascun dels treballs exposats pels meus companys, ja que com tots vam destacar per desgracia la nostra experiència a primària (a l'aula de valencià) no havia sigut com l'ha estaven plantejant ara en l'actualitat.

Jo no he viscut mai a l'aula de llengua catalana la realització d'alguna activitat motivant i divertida on l'alumnat aprenga els mecanismes bàsics de la llengua en si i l'ortografia específica de la llengua i a més, puga millorar l'expressió oral.

Així que, com futura docent, estic desitjant posar en pràctica tot el que he aprés en aquestes classes i que entre tots pugan canviar eixes metodologies tradicionals que no donen bons resultats i tractar de motivar a l'alumnat per a que continuen estudiant i sobretot continuen practicant les llengües que té al seu abast. Ja que jo tinc una filosofia que diu el següent: la clau per a aprendre amb èxit diferents llengües és l'esforç i la constància. Ja que no hem d'oblidar que saber diferents llengües t'obri moltes portes en el teu futur tant professional com personal.

EL DOCENT I LA COMUNICACIÓ A L'AULA

Les característiques que ha de reunir una comunicació educativa eficaç:

1. Postura oberta en l'emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.
2. Bidireccionalitat del procés, perquè el flux dels missatges puga circular en ambdós sentits, si bé majoritàriament el faça d'educador a educand.
3. Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.
4. Interacció en el procés, que suposa la possibilitat de modificació dels missatges i intencions segons la dinàmica establerta.

Encara que en els sistemes educatius és el docent qui exerceix en gran manera les funcions d'emissor i influencia sobre els educands, ha de considerar-se que la configuració personal dels educands s'aconsegueix a través de múltiples fonts personals i institucionals i ja no exclusivament per l'acció comunicativa dels docents; esment especial és el cas de la forta influència dels mitjans de comunicació de masses (Mass Media), la influència dels quals és tan controvertida com evident.

La comunicació didàctica a l'aula es caracteritza per una relació terapèutica entre docent i estudiant, que constitueix una autèntica trobada entre éssers humans que lluiten per la mateixa causa: l'optimització dels aprenentatges. Si la relació és adequada, el treball del docent és realitzat més eficientment i les situacions són desenvolupades favorablement. D'aquesta manera una positiva relació entre docents i estudiants conrea l'efectivitat en el procés d'aprenentatge.

Com aconseguir la comunicació didàctica a l'aula?

. La Veu:

 - Correcta pronunciació
 - Control del to de veu
 - Normalitzar el ritme o canviar-lo per emfatitzar.

. Control Visual: 

- El docent ha de captar l'atenció de la classe alternativament anar mirant els alumnes i completant idees de tal forma que es faça imperceptible el moviment del cap, però que la classe sent que se'ls mira de front.

. Control de Moviment i Expressió Corporal. 

Característiques bàsiques d'un docent amb orientació clínica o didàctica en la comunicació.

1. Sensibilitat

2. Sentit Comú
3. Creativitat
4. Laxitud
5. Seguretat
6. Moral i Ètica

La relació i comunicació didàctica ha de comptar amb: saber utilitzar i aplicar els mitjans tecnològics oportuns per als objectius didàctics. El docent ha de crear l'ambient propici perquè l'alumne construïsca el seu aprenentatge a partir de la seua pròpia realitat i context.

ELS MESTRES I LA LLENGUA

Ara passaré a citar alguns fragments formulats per Daniel Cassany i altres, en el llibre "Ensenyar llengua" de l'editorial Graó. 

"Tot mestre és mestre de llengua. La llengua no és competència exclusiva del mestre de llengua. Per tant, s’ha de ser rigorós en la formulació o en la definició de principis, evitar l’ambigüitat, fer-se un esquema abans de començar a desenvolupar un tema".

"Creiem que el millor model de llengua que pot oferir el professorat és la ductilitat, l’adaptació. No és el mateix parlar amb els alumnes fora de l’aula, tenir-hi un tracte cordial que adreçar-se al conjunt de l’aula que demana un plantejament més formal. Tampoc no es tracta d’associar formalitat amb rigidesa, sinó d’intentar augmentar la capacitat d’adequació a cada nova situació i això cal tenir-ho assajat, no improvisar".

"El mestre ha de tindre una competència lingüística i comunicativa en valencià; ha de dominar l’estàndard general. En l’ús de la llengua, el mestre ha de ser conscient que és punt de referència i, a risc de semblar hiperpurista, ha de mirar d’expressar-se amb correcció absoluta en el marc de la normativa i de la llengua estàndard, fent un ús generós de tots els seus recursos expressius. No cal transgredir les regles gramaticals per poder parlar de forma genuïna i planera".

"El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural.I si bé és veritat que la formació col•lectiva del professorat i l’organització d’activitats diverses per a aquest fi, és responsabilitat de l’Administració, també és veritat que cada un de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional".

LES HABILITATS LINGÜÍSTIQUES (La comprensió oral)

BON DIA AMICS I AMIGUES!!!!



Les habilitats lingüístiques es classifiquen en funció de dos factors:

Segons el paper que tinga un individu en el procés de comunicació (emissor o receptor) tenim:

*les habilitats receptives (escoltar i llegir)
*i les habilitats productives (parlar i escriure)

L'altre factor de classificació és el canal que s'utilitza en el procés de comunicació:

*les habilitats orals (parlar i escoltar)
*i les habilitats escrites (escriure i llegir)

En funció que el missatge codificat utilitze el suport de les ones acústiques amb les lletres impreses o manuscrites.

És important observar que les habilitats lingüístiques no solen funcionar aïllades sinó que normalment ho fan integrades entre si. En la comunicació actuen conjuntament com si foren eines diverses que s’usen per aconseguir un mateix objectiu. És per això que, des d’un punt de vista didàctic, les habilitats lingüístiques han de ser tractades de manera integrada i fóra absurd i irreal treballar-les aïlladament al marge de la resta.

El discurs oral com a estil o mode lingüístic sol ser:

-col·loquial, informal. 

-Més subjectiu.

-Redundant i obert.

-Sintaxi simple, plena d’anacoluts, el·lipsis, frases inacabades…

-Lèxic més general i pobre, amb mots jòquer, repeticions, onomatopeies i frases fetes.

El discurs oral com a situació de comunicació caracteritzada per l’ús d’un determinat canal de transmissió pot respondre al següent esquema:

- Canal auditiu.

- Percepció successiva dels diversos signes.

- Comunicació espontània. L’emissor del text pot rectificar, però no esborrar, el que ja ha dit. El receptor està obligat a comprendre el text en el moment de l’emissió i tal com s’emeta.

- Comunicació immediata en el temps i en l’espai. L’oral és més ràpid i ágil.

- Comunicació efímera. Els sons només són perceptibles en el temps que duren en l’aire (verba volant).

- Utilitza molt els codis no verbals: fesomia, vestit, conducta, gestos, espai, etc.

- Hi ha interacció durant l’emissió del text. Mentre parla, l’emissor veu la reacció del receptor i pot modificar el seu discurs segons aquesta. El llenguatge oral és negociable entre els interlocutors.

- El context extralingüístic té un paper molt important. L’oral s’hi recolza: codis no verbals, deïxi, etc

Didàctica de la Comprensió Oral: 

. L’aprenent necessita molta pràctica per desenvolupar l’habilitat d’escoltar, és per això que els exercicis proposats haurien de ser freqüents, breus (entre 5 i 10minuts n’hi ha prou) i intensius (desenvolupar microhabilitats específiques,aspectes concrets de la comprensió).

. Cal posar èmfasi en el procés de comprensió i no en el resultat de l’exercici, és adir, no és tan important que l’alumnat resolga correctament l’exercici, com ques’adone dels malentesos i que els corregesca. Per exemple, en un dictat és més important repetir el text per centrar-se en allò que no s’ha entés bé, que no sumar el nombre d’errors.

. El material utilitzat en la comprensió ha de ser real i variat. Els enregistraments i exposicions espontànies i reals, amb vacil·lacions, redundàncies, fins i tot alguna incorrecció, són millor que les preparades. A més a més, el material variat, amb què l’alumnat s’acostuma a escoltar tot tipus de llenguatges.

. Els exercicis de comprensió haurien d’acomplir algunes d’aquestes característiques, com ara que l’alumnat  tinga una raó per escoltar (interés,expectativa),  que formule d’alguna manera visible i observable la seua comprensió (anotant, escrivint, parlant) per tal de poder comentar, millorar i
avaluar, que puga escoltar més d’una vegada per poder concentrar-se en punts determinats (pronúncia, significat, entonació, etc).

Avaluació de la comprensió oral

D’una banda, és necessari realitzar una avaluació diagnòstica per detectar les mancances generals de comprensió que puga tenir l’alumnat. De l’altra, també cal  mesurar els progressos de comprensió que fa l’alumnat durant el curs.

DECÀLEG DE L’OIENT PERFECTE

• Adoptar una actitud activa. Tenir curiositat.
• Mirar l’orador
• Ser objectiu. Escoltar el que diu una persona distinta de nosaltres.
• Connectar amb l’onda de l’orador.  Entendre el seu missatge i la seua manera de veure les coses.
• Descobrir la idea principal.
• Descobrir la idea i el propòsit de l’orador.
• Valorar el missatge escoltat.
•Valorar la intervenció de l’orador.
• Reaccionar al missatge.
• Parlar quan haja acabat l’orador.

L'EXPRESSIÓ ORAL

QUÈ ÉS L'EXPRESSIÓ ORAL?

En lingüística, l'expressió oral és el conjunt de tècniques que determinen les pautes generals que han de seguir-se per a comunicar-se oralment amb efectivitat, és a dir, és la forma d'expressar sense barreres el que es pensa. També s'anomena expressió oral a una de les habilitats a desenrotllar en l'aprenentatge tant de la llengua materna -de manera inconscient- com d'una llengua estrangera -de manera deliberada, conscient-. L'expressió oral serveix com a instrument per a comunicar sobre processos o objectes externs a ell. S'ha de tindre en compte que l'expressió oral en determinades circumstàncies és més àmplia que la parla, ja que requereix d'elements para-lingüístics per a completar el seu significat final.

Entre els aspectes que han d'observar-se amb molta atenció, estan els següents: 

- Veu: La imatge auditiva té un gran impacte per a l'auditori. A través de la veu es poden transmetre sentiments i actituds. 

- Dicció: El parlant ha de tindre un bon domini de l'idioma. Tal coneixement involucra un adequat domini de la pronunciació de les paraules, la qual és necessària per a la comprensió del missatge. 

- Estructura del missatge: És forçós planejar amb anterioritat el que es va a dir. Un bon orador no pot arribar a improvisar. 

- Fluïdesa: Utilitzar les paraules en forma contínua.

- Volum: Intensitat de veu. 

- Ritme: Harmonia i accentuació.

-Claredat: Expressar-se en forma precisa. 

-Coherència: Expressar-se de manera lògica. 

- Emotivitat: Projectar sentiments acords al tema.

- Vocabulari: Paraules fàcils d'entendre.

La comprensió oral: escoltar

Escoltar és comprendre un missatge, i per fer-ho hem de posar en marxa un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un discurs pronunciat oralment.


Escoltem

-amb uns objectius determinats, (obtenir informació, rebre una resposta, entendre quelcom)
-amb unes expectatives concretes del que sentirem (tema, estil, tipus de llenguatge)

Si hi ha co-presència física, escoltar permet la retroalimentació o feedbak amb qui parla i l’intercanvi de papers entre emissor i receptor sol ser constant. Junt amb l’habilitat d’escoltar s’activen 

altres estímuls sensorials (sorolls, olors, aparença visual, etc.) que ens donen informació per interpretar el text.

A més a més, existeixen tota una sèrie de convencions socials referides a l’habilitat d’escoltar que cal posar en pràctica si volem que la comunicació reïsca: valorar el missatge escoltat, manifestar comprensió del discurs, acompanyar el discurs amb un bon comportament no verbal(mirar als ulls, somriure, assentir), reaccionar al missatge, etc

MICROHABILITATS DE LA COMPRENSIÓ ORAL

Són les estratègies que el receptor d'un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

- Reconèixer: els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules, expressions, combinacions vàlides …)

- Seleccionar: entre els diversos sons, mots, expressions, idees, etc., els que ens semblen més rellevants segons la nostra competència i els nostres interessos.

- Interpretar: el contingut i la forma del discurs, és a dir, dotar de significat i coherència tots els elements que hem reconegut i seleccionat prèviament.

- Anticipar: durant el discurs el que l’emissor pot anar dient (paraules, idees,…)a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, del contingut, etc.

- Inferir: informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem; per
exemple, gestos, vestits, to, estat d’ànim, situació externa de la comunicació, etc., poden ajudar-nos a comprendre el significat global del discurs.

- Retenir: determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs (una paraula, un detall, el sentit global,…): és la
memòria a curt termini. Una vegada acabat el discurs, les dades més rellevants es retenen durant un període de temps considerable: és la memòria a llarg termini.

EXPRESSA'T SENSE POR!