Sistemes de comunicació a València

BON DIA AMICS!!! 

Vaig a posar-vos la teoría més detallada i més extensa per a facilitar-vos la comprensió del temari. Espere que vos siga de ajuda. 

. Mitjans de comunicació a València:

La premsa de Madrid, sorbretot el diari El País, concentra la major part de les vendes i es escassa la incidència de la premsa de Barcelona (6.000 exemplars l’any 79).

Les causes cal trobar-les en les insuficiències de la premsa valenciana.

* El procés de construcció del sistema de la comunitat valenciana

A) PREMSA: Es manté l’estructura provincial. La premsa de Madrid, actualment, representa més d’un terç de la difusió total de la premsa de pagament.

Quant a la premsa no diària, setmanaris o mensuals, la majoria s’editen en castellà i tenen la seu a Madrid o Barcelona. Pel que fa a la premsa no diària en català, la publicació més rellevant es la revista El Temps, setmanari d’informació general que va començar el 1984 i que arriba fins avui. 

B) RÀDIO: El fort predomini de la programació en cadena, centralitzada des de Madrid i  realitzada en espanyol, la concentració de l’audiència en les grans cadenes estatals, la incapacitat de la ràdio pública autonòmica per guanyar-se un espai suficient, el tancament de Ràdio 4 per part de RNE –emissora que emetia íntegrament en català amb programació de  ràdio fórmula- i el desenvolupament precari i tardà de les ràdios municipals serien les principals causes que explicarien el baix nivell e presència del català a la ràdio, sota les quals, obviament, rau el conflicte polític i lingüístic valencià amb el feix d’acituds contradictòries i d’indecicions polítiques.

Cal deixar constància, que pràcticament no hi ha programes informatius en valencià en les emissores de les grans cadenes, és a dir, fins i tot els informatius locals o territorials  són habitualment realitzats en espanyol. Finalement, les emissores on predomina l’ús del valencià en la programació són les ràdios lliures supervivents i les ràdios municipals. En general, l’ús del valencià s’ajusta a la realitat sociolingüística de l’àmbit de recepció. 

C) TELEVISIÓ: La creixent competència entre les televisions va portar una obertura quantitativa i qualitativa i en una dura lluita pel mercat que esdevé la font principal del finançament. Els resultats ens els continguts van ser d’una pèrdua ràpida de qualitat amb el predomini omnipresent dels programes d’entreteniment de baix cost i de les sèries i telefilms nord-americans, la disminució dels programes culturals i informatius o la seua expulsió a hores d’audiència baixa.

L’oferta en català va començar, per a les comarques del nord del País Valencià, alhora que s’iniciaven les emissions regulars de TV3 (Televisio de Catalunya) l’any 1984.

Reforça la percepció social de  la unitat del català, incrementa el prestigi del català al País Valencià en la mesura que demostra cada día que és una llengua apta per a tota mena de continguts, des dels més populars fins als més elitistes, i prepara el camí per a la futura Televisió Valenciana.

El conflicte que apareixer en 1989, quan Canal 9 va ocupar la freqüència d’emissió de TV3 i que va provocar el tancament temporal dels repetidors d’Acció Cultural per ordre governativa.