LA MULTICULTURALITAT (una perspectiva educativa)

Bon dia!!!!!!!!!!

Ha sigut a la universitat la setmana complementaria en la qual solament fem la primera hora de classes i després podem elegir un taller o activitat que organitza la universitat per facilitar-nos estudis complementaris a la nostra carrera de Magisteri.

Aleshores per aquest motiu el dimecres 4 de març no vam fer classe amb Mercè. Però el divendres si que tinguerem classe.I en aquesta classe donarem conceptes relacionats amb la multiculturalitat. La primera pregunta que ens plantejarem fou: Pot una societat plural generar una identitat col.lectiva? per poder contestar-la necessitàvem més coneixements sobre aquest temari.

El debat de la multiculturalitat social des d’aquesta aparent paradoxa.

D’una banda, la constatació de la multiculturalitat (això és, de diversitat cultural) com una característica amb creixent importància en la nostra societat. De l’altra, els fenòmens de globalització econòmica i social que, entre d’altres ròssecs, accelera els processos d’homogeneïtzació cultural arreu del món.

Els OBJECTIUS d'aquests termes explicats abans són:

1- educar per a viure en contextos heterogenis,

2-crear cohesió social des de la pluralitat,

3- construir comunitat des de la diversitat identitària, 

També es pot definir a la interculturalitat, com un procés de comunicació i interacció entre persones i grups amb identitats culturals específiques, on no es permet que les idees i accions d'una persona o grup cultural estiga per damunt de l'altre, afavorint en tot moment el diàleg, la concertació i amb això, la integració i convivència enriquida entre cultures. Les relacions interculturals es basen en el respecte a la diversitat i l'enriquiment mutu. No obstant això, no és un procés exempt de conflictes, aquests poden resoldre's per mitjà del respecte, la generació de contextos d'horitzontalitat per a la comunicació, el diàleg i l'escolta mútua, l'accés equitatiu i oportú a la informació pertinent, la busca de la concertació i la sinergia. És important aclarir que la interculturalitat no es referix tan sols a la interacció que ocorre a nivell geogràfic sinó més aïna, en cada una de les situacions en què es presenten diferències.

També parlarem de les propostes fonamentals per a tindre una educació intercultural. Concretarem tres aspectes:

1. Organitzar experiències de socialització basades en valors d’igualtat, reciprocitat, cooperació, integració.

2. Utilitzar la diversitat cultural com a instrument d’aprenentatge social.

3. Dotar els alumnes de destreses d'anàlisi, valoració i crítica de la cultura.


Al finalitzar la classe ferem una reflexió sobre les set propostes des de l'educació intercultural i el resultat fou aquest:

1- Fer palès que la diversitat social i cultural és natural.

2- Evidenciar que la diversitat social i cultural és un fet complex.

3- Fer veure que la diversitat social i cultural és un avantatge per a la societat.

4- Facilitar la vivenciació no problemàtica de la identitat.

5- Establir un context on les interaccions siguen igualitàries.
6- Evidenciar la naturalesa política dels conflictes presumptament culturals.
7- Educar en el tractament dels conflictes culturals.

Açí us deixe l'enllaç per a que pugau vore el prezi on podeu trobar tota la informació sobre aquest temari. https://prezi.com/pyoa7avehjjq/multiculturalitat-una-perspectiva-educativa-x-lluch/

ADÉU!!!

Setmana de FALLES!!!!

BON DIA!!!

Com estem en Falles (16-20 de Març) aquesta setmana a la universitat de València no ha hagut classe de nostra assignatura preferida "Habilitats Comunicatives en Contextos Multilingües". 

Ens veiem la setmana següent i espere que disfruteu de les falles al màxim, i que agafeu força per al que queda de curs acàdemic.

          VISQUEN LES FALLES!!!!!    VISCA VALÈNCIA!!!

Sistemes de comunicació a València

BON DIA AMICS!!! 

Vaig a posar-vos la teoría més detallada i més extensa per a facilitar-vos la comprensió del temari. Espere que vos siga de ajuda. 

. Mitjans de comunicació a València:

La premsa de Madrid, sorbretot el diari El País, concentra la major part de les vendes i es escassa la incidència de la premsa de Barcelona (6.000 exemplars l’any 79).

Les causes cal trobar-les en les insuficiències de la premsa valenciana.

* El procés de construcció del sistema de la comunitat valenciana

A) PREMSA: Es manté l’estructura provincial. La premsa de Madrid, actualment, representa més d’un terç de la difusió total de la premsa de pagament.

Quant a la premsa no diària, setmanaris o mensuals, la majoria s’editen en castellà i tenen la seu a Madrid o Barcelona. Pel que fa a la premsa no diària en català, la publicació més rellevant es la revista El Temps, setmanari d’informació general que va començar el 1984 i que arriba fins avui. 

B) RÀDIO: El fort predomini de la programació en cadena, centralitzada des de Madrid i  realitzada en espanyol, la concentració de l’audiència en les grans cadenes estatals, la incapacitat de la ràdio pública autonòmica per guanyar-se un espai suficient, el tancament de Ràdio 4 per part de RNE –emissora que emetia íntegrament en català amb programació de  ràdio fórmula- i el desenvolupament precari i tardà de les ràdios municipals serien les principals causes que explicarien el baix nivell e presència del català a la ràdio, sota les quals, obviament, rau el conflicte polític i lingüístic valencià amb el feix d’acituds contradictòries i d’indecicions polítiques.

Cal deixar constància, que pràcticament no hi ha programes informatius en valencià en les emissores de les grans cadenes, és a dir, fins i tot els informatius locals o territorials  són habitualment realitzats en espanyol. Finalement, les emissores on predomina l’ús del valencià en la programació són les ràdios lliures supervivents i les ràdios municipals. En general, l’ús del valencià s’ajusta a la realitat sociolingüística de l’àmbit de recepció. 

C) TELEVISIÓ: La creixent competència entre les televisions va portar una obertura quantitativa i qualitativa i en una dura lluita pel mercat que esdevé la font principal del finançament. Els resultats ens els continguts van ser d’una pèrdua ràpida de qualitat amb el predomini omnipresent dels programes d’entreteniment de baix cost i de les sèries i telefilms nord-americans, la disminució dels programes culturals i informatius o la seua expulsió a hores d’audiència baixa.

L’oferta en català va començar, per a les comarques del nord del País Valencià, alhora que s’iniciaven les emissions regulars de TV3 (Televisio de Catalunya) l’any 1984.

Reforça la percepció social de  la unitat del català, incrementa el prestigi del català al País Valencià en la mesura que demostra cada día que és una llengua apta per a tota mena de continguts, des dels més populars fins als més elitistes, i prepara el camí per a la futura Televisió Valenciana.

El conflicte que apareixer en 1989, quan Canal 9 va ocupar la freqüència d’emissió de TV3 i que va provocar el tancament temporal dels repetidors d’Acció Cultural per ordre governativa.

Els mitjans de comunicació

Bon dia!!!!

Durant aquesta setmana començarem el tema del mitjans de comunicació i la seua influencia en la població. Com tots coneixem, en una societat moderna els mitjans de comunicació audiovisuals tenen una gran influència en els models lingüístics que utilitza la població.

El divendres per grups vam fer una practica relacionada amb aquest tema. Primer el vam fer individualment i després el posarem en comú entre tots el components del grup. Plegaren a la conclusió de que el valencià sempre ha sigut una llengua amb un suport minoritari. Hi han persones que pensen que parlar valencià es de pobles o de classe baixa, i per desgracia aquesta idea se transmet de pares a fills. La gent de fora de València, pensa que els propis valencians no cuidem ni donem valor a tindre una propia llengua, per això, quan tenien un canal de la nostra terra amb les nostres costums i tradicions utilitzarem un valencià molt col·loquial i a vegades feien us d'altres llengües com el castellà. Ara, actualment, no tenim un canal TV propi, així per a un futur pròxim esperem, vull tindre un canal de la meua terra però ben organitzat i que servisquen d'exemple per a la resta de valencians pel seu ús de la llengua catalana. 

No vull finalitzar aquesta entrada sense dir que el dimecres 25 de febrer no varem fer classe per motius de vaga de estudiants. Si voleu més informació sobre el argument de aquesta vaga entreu en aquesta web. http://www.huffingtonpost.es/2015/02/03/huelga-de-estudiantes_n_6602580.html

La lluita del poble unit de forma pacífica és la millor manera de manifestar el nostre malestar per les decisions del govern.

Interferència Lingüística i les Normes de Castelló

Bon dia amics!!!

Ara vaig a contar-vos el que vam fer en la assignatura que ja tant coneixeu "Habilitats Comunicatives en Contextos Multilingües".Estudiarem la interferència lingüística que es un aspecte que está molt present sobretot en la gent que estudia castellà i valencià. La interferència lingüísticasón els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influència d’una segona llengua.  Les interferències poden ser principalment de tres formes:

•  Fònica: consisteix en la incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que són pròpies d’una altra.
•  Morfosintàctica: quan regles o normes que no són pròpies de l’idioma, per influència del veí s’hi incorporen. 
• Lèxica i semàntica (paraules i llurs significats): Incorporació en la llengua ‘b’ de paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua ‘a’. Podem classificar-les en préstecs, que són paraules d’una llengua introduïdes en una altra (exemple living-rom) i calcs, paraules estrangeres traduïdes o adaptades a la llengua pròpia

El paper dels mitjans de comunicació i de l’Ensenyament és molt important en aquest aspecte. açí us deixe el prezi on explica detalladament aquest tema. https://prezi.com/x3scj4tjr8g3/la-interferencia-linguistica/

També donarem les normes de Castelló de 1932 són unes normes ortogràfiques elementals, que seguixen bàsicament les normes fabrianas, adaptades al valencià. A principis del segle XX, el valencià es trobava en una situació d'anarquia ortogràfica que cap a inviable fer créixer el seu prestigi social enfront d'un castellà hegemònic com a llengua de cultura, açò va portar que durant els anys 1920 entitats culturals valencianes ja adoptaren la gramàtica fabriana proposta en 1913 i acceptada per l'IEC en 1917, però no és fins al 21 de febrer de 19321 que es va produir un consens majoritari per a acceptar estes normes adaptant-les a les particularitats valencianes que van ser firmades per diverses personalitats i institucions culturals de l'actual Comunitat Valenciana".

Per acabar aquesta entrada vaig a deixar-vos una cançó d'un grup valencià que m'agrada molt i pense que es una bona forma de acabar una classe de llengua valenciana. La gossa sorda!!!

PROGRAMES D'ENSENYAMENT

BONA TARDA!!!!

Personalment, com futura docent, estic molt interessada en l'estudi i investigació dels diferents tipus de programes d'ensenyament que hi han al nostre abast. Són programes d'educació bilingüe proposats per Conselleria de l'educació per a millorar el sistema educatiu: PEV, PIL, PIP I PEBE.

La classificació dels programes s’ha fet a partir de tres elements classificadors: atenent a la zona, a la llengua base d’aprenentatge, i a la llengua habitual dels alumnes: 

a) Zona de predomini lingüístic castellà: habitualment es fa un tractament del valencià com a àrea, on queda fora dels programes d’educació bilingüe. Opcionalment, un programa d’educació bilingüe. 

b) Zona de predomini lingüístic valencià:

   – Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) 

   – Programa d’Immersió Lingüística (PIL) 

   – Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)

Els elements que es tenen en compte a l’hora de concretar els diferents programes són:

 ♦La llengua de l’entorn, usada habitualment en l’entorn social de l’alumnat i habitual dels xiquets i les xiquetes. 

♦La necessitat, des d’una perspectiva del plurilingüisme additiu, de vehicular continguts curriculars en valencià. 

♦La llengua base d’aprenentatge en què s’iniciarà la lectoescriptura i es vehicularan la major part dels aprenentatges. 

♦L’ús vehicular de les diferents llengües: valencià, castellà i anglés. 

Les definicions d'aquests programes són: 

- PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV)):  En l’etapa d’infantil i primària, el Programa d’Ensenyament en Valencià està pensat per a xiquets i xiquetes valencianoparlants o que viuen en entorns valencianoparlants. L’idioma que s’utilitza des de l’inici de l’escolarització és el valencià, amb una introducció del castellà, a nivell oral, també des del primer moment. Així, s’ afavorix que els xiquets i les xiquetes puguen anar desenvolupant un domini formal del valencià i, al mateix temps, puguen assolir un domini equilibrat del castellà, de manera que es puguen aconseguir els objectius previstos en els decrets de currículum. En l’etapa primària els centres docents tenen l’opció d’anar incrementant el nombre d’árees impartides en castellà, de manera que es puga garantir el domini equilibrat de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

- PIL (Programa d'Immersió Lingüística (PIL)):  En l’etapa de infantil i primària, el Programa d’Immersió Lingüística està pensat per a xiquets i xiquetes no valencianoparlants o que no viuen en entorns on el valencià és la llengua majoritària de comunicació. El programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual. A més, este programa partix del respecte a la llengua pròpia de l’alumnat: en tot moment es respecta l’expressió espontània de l’alumne o alumna. El castellà, com a àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària, segons el context Curs de Formació Tècnica A UNITAT 2 13 sociolingüístic del centre. El castellà rep un tractament cada vegada més sistemàtic, de manera que els i les alumnes assolixen un domini formal.

- PIP (Programa d'Incorporació Progressiva (PIP)): En el Programa d’Incorporació Progressiva, la llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introduix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual. Este fet afavorirà un domini cada vegada més formal del valencià, fins que s’assolisquen els objectius previstos en el currículum per a les dos llengües oficials. A partir de l’etapa primària, s’introduix l’assignatura de Valencià: llengua i literatura des del primer curs i l’assignatura de Coneixement del medi natural, social i cultural des de 3r de primària, impartides ambdues en valencià. En definitiva, mitjançant una metodologia adequada que preveu l’ensenyament-aprenentatge de continguts curriculars a través d’una segona llengua, es garantix no sols el domini d’estos, sinó també la competència lingüística en la segona llengua.

- PEBE (Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)): L’Orde de 30 de juny de 1998 (DOGV núm. 3258, de 14 de juliol de 1998), permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore en l’Educació Primària l’ús d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció. Per la seua banda, la Resolució de 30 juliol de 2008, per la qual s’estableixen els requisits bàsics, criteris i procediments per aplicar en els centres educatius un programa d’educació plurilingüe, permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars. Els centres que, voluntàriament vulguen incorporar el programa hauran d’elaborar el DPP en el qual, partint d’un determinat programa d’educació bilingüe, definiran entre altres continguts, la metodologia per a l’ensenyament de cadascuna de les llengües del currículum, així com per al seu ús com a llengües d’instrucció.

NAIXEMENT I EXPANSIÓ DEL SEGLE VIII AL SEGLE XIV

BON DIA!!!!

Hui continuaren amb el tema que iniciarem al final de la classe de l'altre dia. la mestra primerament va destacar la idea de que el fet de la consciència de la nova llengua, l'aparició dels documents escrits i primeres denominacions foren determinants per aquestes etapes a la Comunitat Valenciana. 

ETAPA D'ESPLENDOR S. XV, els motius que provocaren l'aparició d'aquesta etapa són: 

1. La plenitud de la producció literària. La valenciana prosa. La des-occitalització lírica

2. La llengua en els àmbits no literaris
3. Bases històriques de la castellanització: el canvi idiomàtic.

Quan va sorgir la decadència apareix una etapa de substitució lingüística. Les raons polítiques, socials i culturals són les següents: 

- 1ª meitat del segle XVI va ocórrer un desmembrament polític, social i cultural dels països que formaven la Corona d'Aragó. Això, va provocar una gran pèrdua de poder polític.(L'expulsió dels moriscos (XVI) fa que València perda un terç de la població i siga repoblada per castellans).

- Les editorials de Barcelona i València preferien editar en castellà perquè hi havia més demanda. El llatí continuava essent considerat llengua culta (universitats, església, lit. jurídica i filosòfica). Tot això provocà la pèrdua de la consciència lingüística i la desconfiança envers la pròpia llengua. I el castellà prenia l'ús públic, mentre que el català es reduïa a l'àmbit privat i entre classes populars.

- Van entrar molts castellanismes en el lèxic. El català es va dialectalitzar molt més i aparegueren els noms de "llengua mallorquina", "llengua catalana" i "llengua valenciana" per primer cop.

En la Guerra de Successió a la corona d'Espanya (1704-1714) els territoris de l'antiga corona d'Aragó prengueren partit a favor de l'arxiduc Carles i lluitaren al costat de les potències aliades. Per això, després de la derrota, Felip V promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual es perderen Menorca i Sardenya, i les institucions pròpies: El català va ser exclòs de la legislació i de l’Administració de justícia i municipal, de l’ensenyament i de la documentació notarial i de comerç.

Espanya esdevenia un estat uniforme, amb un fort centralisme i els funcionaris castellans s'instal.laren a les terres catalanoparlants. Amb tot, hi hagué erudits que estaven preocupats per la situació del català i en cantaven les excel.lències com a llengua. Van escriure estudis d'ortografia, diccionaris, edicions de clàssics.... en català. En el Renaixement i el Barroc, el català va viure una etapa de decadència pel que fa a la literatura culta. Com que les classes altes es castellanitzaven, els escriptors preferien escriure en castellà per a aquest públic.